Introducció

SQL Server és el motor de base de dades de Microsoft més conegut a nivell empresarial, i un dels més potents i versàtils del mercat.  La seva instal·lació és molt senzilla, però és recomanable conèixer-la abans i tenir en compte una sèrie d’opcions recomanables en general, i que són més fàcils de configurar durant aquest procés.  Anem a veure-les pas per pas.

Instal·lació

Inserim el DVD d’instal·lació de SQL Server 2019 o muntem la ISO, i arrencarà automàticament l’assistent.  Si no arrenqués, a l’arrel del DVD fem doble clic a Setup.exe.

A la primera pantalla del centre d’instal·lació de SQL Server escollim l’opció “Installation”.

Escollim “New SQL Server stand-alone installation or add features to a existing installation.

Sovint, ja ens apareix una clau de producte; si no és així, o si la volem canviar, n’introduïm una de nova.

Acceptem els termes de llicència.

Automàticament es fa la comprovació dels problemes que ens puguem trobar.  Si tot és correcte, podem continuar.  Si hi hagués algun problema, l’hem de resoldre abans de passar al següent pas.

Marquem “Use Microsoft Update to check for updates (recommended)”; amb això tindrem un gestor de bases de dades a la última i ens estalviarà buscar i instal·lar actualitzacions després.

Es fa la comprovació i la instal·lació de les actualitzacions:

A continuació, se’ns mostra el llistat de les comprovacions per la instal·lació:

Si apareix alguna alerta, hi podem fer clic per veure el detall:

En aquest cas ens avisa de que està actiu el Firewall de Windows, i que hem de revisar les regles si volem permetre l’accés remot a les bases de dades.  En clicar “Next”, se’ns mostra el llistat de característiques que podem instal·lar.  Es recomana triar el mínim que farem servir, per estalviar recursos d’emmagatzematge i procés.  Podem triar també a quins directoris s’instal·laran el motor principal i les característiques que triem.

Es fa la comprovació de que les necessitats específiques de les característiques triades:

Definim si volem instal·lar la instància per defecte o li volem donar algun altre nom.  Si no anem a instal·lar més d’una instància a la mateixa màquina, o les aplicacions no tenen uns requeriments específics pel nom  de la instància, podem deixar-la per defecte; així també ens estalviarem problemes amb les aplicacions que es connecten només amb el nom del servidor.

A la configuració del servidor, seleccionem l’inici automàtic dels serveis “SQL Agent” i “SQL Server Database Engine”, per assegurar-nos de que arrencaran sempre després d’un reinici del sistema.  Deixem el de “SQL Server Browser” en Manual.  Marquem “Grant Perfom Volume Maintenance Task privilegi to SQL Server Database Engine Server”, que millora el rendiment amb la “Instant File Initialization”.  Si volem configurar un usuari o una contrasenya en particular pels serveis, ara és el moment ideal per fer-ho.

Passem a configurar el motor de la base de dades.  El mode d’autentificació per defecte és el de Windows.  Si volem fer servir usuaris propis de la base de dades, hem de triar el mode mixt, que admet tant autentificació de Windows com de SQL Server, i definir la contrasenya de l’usuari sa, que és l’administrador de les bases de dades.  Aquesta opció la podem canviar a posteriori, un cop instal·lat.  Per defecte, l’usuari Windows amb el qual estem realitzant la instal·lació també és administrador de les bases de dades; a més podem definir altres usuaris que també ho siguin, afegint-los a “Specify SQL Server administrators”.

Si tenim la possibilitat, la distribució ideal és que el motor de la base de dades estigui a un disc, les dades a un altre, els logs a un altre i el backup a un altre.  Si això no és possible, i en funció de l’ús al que vagin destinades les bases de dades, al menys separar el motor de les dades i aquestes del backup.

El mateix amb la base de dades temporal, si pot estar a una unitat de  disc diferent, oli en un llum, però si no pot estar amb la resta de bases de dades.  El número d’arxius recomanable per aquesta base de dades és un per core dedicat, però mai més de 8.

El mateix passa amb el valor MAXDOP, que defineix el nivell de paral·lelisme dels processos de SQL server: un per core fins a un màxim de 8 és una norma amb la qual no ens equivocarem.

Seleccionem l’opció recomanada a la memòria i configurem la quantitat que volem dedicar a SQL.  Convé deixar 4 GB pel sistema.  Marquem també “Click here to accept the recommended memory configurations for the SQL Server Database Engine”

L’assistent torna a fer una comprovació de que les opcions que he triat són correctes i possibles al nostre sistema.

Revisem la configuració abans de la instal·lació cliquem a “Install”:

Podem veure el progrés i les accions que realitza:

I en acabar, veurem un llistat amb les característiques instal·lades, i un enllaç al log de la instal·lació per si el volem revisar al detall.