Comandaments bàsics de Proxmox des de terminal

Quan treballes amb Proxmox a diari, el panell web està bé per a algunes tasques. Però si et toca fer troubleshooting, scripting, o simplement no vols dependre del navegador, acabes a la terminal.

Aquesta entrada no repassa tots els comandaments disponibles (per a això ja està l’ajuda), sinó els que realment es fan servir quan cal actuar ràpid, automatitzar sense errors o entendre què està fent el sistema. Explico quina comanda, com fer-la servir en producció, quins problemes podem trobat, i quines configuracions convé revisar des de consola per no perdre temps.

pct i qm: el que sempre cal tenir a mà

Proxmox té dues eines principals per gestionar màquines des de consola:

1. pct: per a contenidors LXC
2. qm: per a màquines virtuals (KVM/QEMU)

No es fan servir igual. Algunes opcions coincideixen, però tenen comportaments diferents, sobretot quan parlem de snapshots, xarxes o migració.

Crear una VM o contenidor des de consola

No és tan comú crear VMs manualment per terminal, però de vegades és la forma més directa de reproduir un entorn per a testing o restaurar alguna cosa.

Contenidor:

pct create 101 local:vztmpl/debian-11-standard_11.6-1_amd64.tar.zst \
  -hostname web-test \

  -storage local-lvm \

  -rootfs local-lvm:8 \

  -memory 512 \

  -net0 name=eth0,bridge=vmbr0,ip=dhcp

L’important: rootfs apunta a l’emmagatzematge real, no al template.

Problema comú: fer servir un storage no compatible amb snapshots per a un contenidor que després necessitaràs clonar o migrar. Especialment amb local, que habitualment està en format raw.

VM:

qm create 200 --name vm-test --memory 1024 --net0 virtio,bridge=vmbr0
qm importdisk 200 disk-image.qcow2 local-lvm
qm set 200 --scsihw virtio-scsi-pci --scsi0 local-lvm:vm-200-disk-0
qm set 200 --boot order=scsi0

Aquí hi ha més passes, perquè les VMs no neixen d’un template, tret de que treballis amb cloud-init o clons.

Arrencar, apagar, reiniciar

Les accions més bàsiques continuen sent les més necessàries.

pct start 101
pct shutdown 101
pct stop 101
pct reboot 101
qm start 200
qm shutdown 200
qm stop 200
qm reboot 200

Diferència real: shutdown necessita que la VM tingui ACPI i agents de VMware Tools o QEMU Guest Agent ben instal·lats. En contenidors, també depèn d’init o systemd en el sistema base. Si no apaga, cal fer servir stop, que és immediat (però brutal).

Veure l’estat actual

Llistar contenidors o VMs:

pct list
qm list

Tot i que el panell mostra més, aquestes sortides són suficients per saber què està a dalt, quant RAM consumeix i si hi ha alguna VM atapeïda.

Veure configuració completa:

pct config 101
qm config 200

Aquest comandament és clau per revisar opcions que de vegades no es veuen en la interfície (per exemple, opcions d’args: en KVM, rutes exactes de discos, etc.).

Cas real: un cop vam migrar una VM entre nodes, i la interfície no mostrava el disc. qm config va mostrar que el disc apuntava a un storage que no existia en aquest node. Fàcil de detectar, si mires l’output complet.

Snapshots des de consola

Pocs els fan des de terminal, però quan falla la web o cal automatitzar alguna cosa, és el camí.

pct snapshot 101 pre-update
pct rollback 101 pre-update
pct delsnapshot 101 pre-update
qm snapshot 200 base-install
qm rollback 200 base-install
qm delsnapshot 200 base-install

Detalls clau:

1. Els snapshots de VMs amb disc en ZFS o LVM-thin són instantanis. En altres sistemes (per exemple, amb imatges qcow2) no sempre és igual de fiable.
2. En contenidors, els snapshots poden incloure l’estat si –vmstate està habilitat, però no sempre és necessari.

Error típic: crear un snapshot en local sense suport de snapshot, o fer-ho mentre s’escriu intensivament al disc (en especial a MySQL o PostgreSQL). No falla immediatament, però dona corrupció silenciosa.

Migració entre nodes

La majoria migra des del panell. Des de consola:

pct migrate 101 nodo-destino
qm migrate 200 nodo-destino --online

Sempre revisar abans:

1. Que el node de destí tingui el mateix emmagatzematge (pvesm status és el teu amic).
2. Que hi hagi connectivitat entre nodes i certificats sense errors (pvecm status).

Errors comuns:

1. La migració de contenidors de vegades falla si hi ha muntatges addicionals (mpX) en paths que no existeixen en el destí.
2. Les VMs amb discos locals (en local, no en local-lvm) no migren sense moure el disc primer.

Gestió de l’ emmagatzematge

Per a veure l’estat dels storages definits:

pvesm status

Aquí és on veus què està muntat, quin tipus de backend (dir, lvm, zfs, etc.), i quant espai hi ha. Molt útil per saber si un datastore està ple abans d’arrencar migracions.

Truc pràctic: pots forçar un escaneig del contingut amb:

pvesm scan dir /mnt/nfs

I si tens problemes amb ZFS, aquest comandament et dona la versió simplificada:

zfs list

Networking i ponts

Proxmox fa servir vmbrX com a ponts virtuals. No és estrany necessitar reconfigurar des de terminal si vas fer alguna cosa malament en /etc/network/interfícies.

Veure l’ estat actual d’ interfícies i ponts:

ip link
bridge link

Exemple real: diverses vegades en muntar nodes amb diverses NICs físiques, Proxmox anomena les interfícies com a enpXsY, i després algú copia malament la configuració des d’un altre node amb eth0. El resultat és que el node arrenca sense xarxa. Des de terminal pots aixecar temporalment una IP amb ip add add … i arreglar l’arxiu manualment.

Consola interactiva d’ una VM o contenidor

Quan necessites connectar-te sense xarxa, o quan alguna cosa falla en cloud-init:

pct enter 101
qm monitor 200
qm terminal 200

1. pct enter et porta directament al shell del contenidor.
2. qm monitor és de més baix nivell, per a comandes QEMU (reset, info block, etc.).
3. qm terminal t’obre la consola de la VM per serial si té configurat un port.

Backups manuals

Si necessites llançar un backup fora del cicle programat:

vzdump 101 –storage backup-nfs –mode snapshot

vzdump 200 –storage backup-nfs –mode snapshot

Pots també usar stop o suspend, si snapshot no està disponible per tipus de disc.

Suggeriment realista: en clusters amb discos no compartits, els backups locals no serveixen gaire. Configura un NFS o CIFS remot centralitzat. I munta el vzdump amb –compress zstd per evitar sorpreses d’espai.

Logs i diagnòstics útils

Quan alguna cosa no va bé, aquests arxius ho diuen tot:

• /var/log/syslog
• /var/log/pve/tasks/active
• /var/log/pveproxy/access.log
• /var/log/daemon.log

I comandaments per mirar estat real del cluster:

pvecm status
pvecm nodes

Conclusió

Treballar amb Proxmox des de consola no és qüestió de gustos, sinó de necessitat. Quan el cluster no respon, quan el panell es queda carregant, o quan necessites automatitzar tasques fora del cicle normal, tenir clars aquests comandaments ajuda força.

No hi ha res especial ni màgic a fer-los servir. El que canvia és que en tenir-los interioritzats pots actuar més ràpid i amb menys errors. Saber on són els límits —què pot fer, què necessita qm, com es comporta l’emmagatzematge sota ZFS o LVM-thin— et dona marge de maniobra sense necessitat de parar serveis per provar.